Elements fonamentals de les rodes dentades

• Nombre de dents (z): és el nombre de sortints d'una roda que han d'encaixar a les obertures d'una altra.
• Pas circular: és la longitud de l'arc de la circumferència primitiva corresponent a una dent i una obertura consecutiva.
• Circumferència primitiva i diàmetre primitiu (d): la circumferència primitiva és aquella en la qual s'efectua la tangència teòrica de les dents d'un engranatge.
• Mòdul: és el quocient entre el diàmetre primitiu expressat en mil·límetres i el nombre de dents.
• Cap de la dent (a): és la part de la dent compresa entre la circumferència primitiva i la circumferència exterior.
• Peu de la dent (a1): és la part de la dent compresa entre la circumferència primitiva i la circumferència interior.
• Altura total de la dent (h): és la suma total de les altures del peu i del cap de la dent.
• Circumferència exterior i diàmetre exterior (de): la circumferència exterior és aquella en la qual les dents queden inscrites.
• Circumferència interior i diàmetre interior (di): la circumferència interior és aquella en la qual es recolzen les dents.
   
  

Dents i entrants

Les rodes dentades són peces cilíndriques que tenen a la perifèria una sèrie de sortints anomenats dents i una sèrie d'entrants. Quan els sortints d'una roda dentada encaixen sense topar amb els entrants d'una altra, la peça s'anomena engranatge.
                       

Les rodes dentades poden fabricar-se amb materials molt diversos. Els més freqüents són el ferro fos, l'acer, el bronze, el llautó, els materials plàstics, etc. La seva mecanització és diferent segons el tipus de material i l'ocupació que tinguin. Les rodes dentades es poden obtenir per estampació o emmotllament.

La politja mòbil i el polispast

La politja mòbil és una maquina simple en la qual el punt de recolzament es localitza a la corda i no pas a l'eix. Això li permet tenir moviment de translació (desplaçament de tota la figura sense canvi de direcció) i rotació. Com que resulta incòmode fer una força ascendent, se sol utilitzar la politja mòbil en combinació amb una corriola fixa.Per a enlairar un pes amb aquest tipus de politja, cal fer una força igual a la meitat de la resistència que cal vèncer.

El polispast és una combinació de diverses politges per no haver de fer tanta força per vencer una resistència.

LA POLITJA I LA CORRIOLA

La politja és una peça en forma de cilindre, normalment prima, amb un forat al centre per on hi passa un eix que fa de suport i permet girar la peça. Segons la forma de la part circular de l'exterior, anomenada llanda, les politges poden ser planes o dentades.

                               

La corriola és una politja fixada pel deu eix que ens permet apujar o baixar objectes amb menys esforç. Al canal de la politja s'hi fa passar una corda de la qual un dels extrems hi penja una carga i de l'altre si aplica una corda per poder desplaçar l'objecte de l'altre extrem.
                              

LA RODA

La roda es va inventar cap a l'any 3500 aC. Permet desplaçar objectes pesants i voluminosos amb poc esforç i amb estalvi d'energia. Gracies a la roda, s'han inventat un gran nombre de màquines. També, la roda, és la base de la manovella, el torn, les politges i les rodes dentades.

La manovella és una palanca, anomenada fulcre, fixada per un dels seus extrems a un eix que permet girar manualment elements o mecanismes. En exercir una força, permet vèncer una resistència fent un moviment de rotació.

                                           

El torn és format per un corró de fusta, acer o un altre material, que porta fixada una corda i que se sosté pels seus extrems en un suport adequat. En un o tots dos extrems té una manovella que fa girar el corró i enrotlla o desenrotlla la corda, la qual cosa permet apujar o abaixar la càrrega que porta lligada a l'altre extrem amb més comoditat i menys esforç.